_____________________________________

_____________________________________
_____________________________________

BLOG TANCAT TEMPORALMENT

PEL BÉ DE TOTS

SE M'HAN ACABAT LES IDEES

TINC EXÀMENS

AIXÒ NO SÓN RAONS, JA HEU ENCERTAT

NO SÉ SI EL TANCO PER SEMPRE

PER SI DE CAS, MERCI PER LLEGIR-LO

EN AQUESTES QUASI 100 ENTRADES

HE PROVAT DE PASAR-HO BÉ I FER VOLAR UNA MICA L'IMAGINACIÓ. SI A VOSALTRES US HA AGRADAT JA HAURÀ ESTAT LA REHÒSTIA.

EL PUNQ SE M'HA ESGOTAT, I NOMÉS VULL QUE SAPIQUEU QUE TOT LO QUE QUEDA ÉS LO MILLOR. LO MILLOR DE LES VOSTRES VIDES.

POTSER EL DEIX-HO PER POCS DIES, POTSER PER POQUES SETMANES, POTSER PER POCS MESOS, NO HO SÉ NI JO. TOT AIXÒ ÉS "PER SI ACÀS" EL BLOG NO EM TORNA A CRIDAR

ÚS ESTIMA I S'ESTIMA AQUEST BLOG

XAVI CARRERAS alias XAVI PANERO alias PUNQ

_____________________________________

_____________________________________
_____________________________________
_____________________________________

fin de la primera parte

la gent diu: uala

divendres. 12:19 del mati. biblioteca de lletres de l'udg. la veritat és que no veig lletres. només veig llibres. estic al costat dels llibres de història d'àsia i de història d'amèrica. per si algún dia em voleu trobar. escolto el porque de mis peinados, de sr. chinarro. un disc per plorar. de fet, tinc ganes de plorar. com si ho necessités. per res en concret i per tot en particular. miro la carpeta, tan plena de pegatines, pegatines enganxades els útlims cinc anys. cinc anys. sembla impossible que m'hagi contentat en maquejar una carpeta, sense lluitar per a fer feliç i ser-ne. maquejar la carpeta com podeu deduïr no m'ha fet feliç. i també podeu deduïr que avui no parla xavi panero, sinó xavi carreras, el mal afeitat. el que imagina una escena macabre. és de nit, la nit més negre de la història. no és negre de foscor, sinó negre d'eban, com díria l'amic nacho vegas. a la llunyania, veus una llum, petita i brillant. el teu objectiu és arribar-hi, però l'únic que saps del lloc en et trobes és que està ple de trampes per ossos, de barrancs, d'arenes movedisses, de rius de lava. no saps per on has de tirar. no en tens ni puta idea. la foscor és màxima. segueix-ho quiet a la cadira davant la pantalla. la taula està plena de pels, que avisen de la futura al·lopècia. la veu d'antonio luque retomba dins meu. em diu que tanqui el blog, que no val la pena. que la creació no és més que una il·lusió, que les paraules són buides, que l'edifici que estic montant té greus problemes extrucuturals. els rajols que m'han venut són defectuosos i en qualsevol moment caurà l'ambiciosa torre de 39 pisos que estic edificant per tal de poder especular al màxim amb el sol de viladamat. també m'han dit que era una mala inversió. però no els vaig fer cas. bueno, si cau em montaré una barraca a un bosc perdut en un món que ja em perdut entre tots i totes. l'imperi de la meva barraca. fusta, oralita, xapa. i un sofà. tindré un burro, i ja en serem dos. quan estigui dins la barraca somiaré amb la gran torre? ni de conya. seguiré imaginant per on passar en la negre negre negre nit. i també seguiré escoltant sr. chinarro. de fet, qui diu que ara mateix no estic en una barraca en un bosc perdut dins d'aquest món que repeteix-ho, ja em perdut? potser lo de la biblioteca era una mentida cruel. mentida potser queda massa gran, direm broma, broma cruel però divertida. de fet, aquesta biblioteca és com una barraca. amb millors materials? no ho sé. l'únic que veig és que hi ha molta gent i poques persones. perdoneu l'escriptura mecànica que fa que res no tingui gaire (aparent) sentit. és el que el cos em demanaba. hi ha dies que malaeix-ho kruschev, kennedy i tota aquella gent que es trobaven en situació d'acabar amb la broma del món. però van ser cobards. qué hi farem, viurem la broma i sobretot, la farem més divertida.

si després de llegir això decidiu no tornar a entrar al blog o queus tornin els diners, trieu la primera opció, la banca ha quebrat.

NOFX - the decline

aqui els tres videos que composen la cançó-disc the decline de nofx. el dia que em mori (ojalà d'aqui molts anys calculats qualitativament no cuantitativament) podeu posar el disc per celebrar-ho jajaja la veritat és que ara mateix em defineix. vull anar molt ràpid, com la cançò, però prefereix-ho, com la cançò, intentar que predomini la melodia per sobre l'hiperactivitat. el declivi...tot lo contrari!

salut for tothom.

N-II

no hi ha res al foc. el cel ple de cadires amb expectants espectadors. són els molt molt molt dolents que lluiten contra l'amor i la llibertat. sonen olés des dels quatre punts cardinals. cau un xàfec de mercuri. la riada de pura merda s'ho endú gairebé tot, a excepció de les cebes de corall. els arbres de metall cremen. els ocells que ja ni aixecaven el vol moren. els quatre genets no han vingut. qui els havia de trucar? collons, així mai guanyarem amb aquesta desorganització. montem un final del món i no avisem els genets de l'apocalipsis? jo plego, deix-ho la comissio de molt molt molt dolents. arriben les palmes del nord. i el vent glaçat del sud. de l'est la foscor, mentre la claror desapareix. l'oest és el res. un dia cambiarem el món, li deien els altres. si, però a pitjor. resistirem als homes molt molt molt dolents. els homes molt molt molt dolents són el mateix món, no us enganyeu. una palmera. cremada. qui ha guanyat la lliga? els homes molt molt molt dolents, per suposat. el temps passa al nostre voltant, la pel·lícula s'acaba i els dolents encara van guanyant. l'apocalipsis ha fallat. res ha acabat, tot ha començat. tot està per començar. en el fons en josep andreu és un tio positiu. sempre recorda tot allò que no ha passat. dins el seu crani algu li diu que la claror no ha desaperescut, sinó que la terra ha sofert uns radicals cambis d'orientació i distribució. simplement és hivern, com a l'antiga islàndia, ara de clima tropical. i mira a l'oest. entre mapes i cançons.

parafrasejant los planetas, si alguien del futuro ve todo esto, que venga a salvarnos, que me salve a mi primero.

adéu déu

Entre tanta liturgia que m'he de menjar estudiant història de l'art medieval i història de la música he trobat una plana web http://www.actiu.net/estudioateo/citas/ateas.htm i le fusilat una mica, he fet una selecció de les que més m'han agradat en una primera y rapidissima lectura. allam si us molen. adéu déu.

"Si Dios es la respuesta, la pregunta debe haber sido muy tonta." [En el grupo de noticias alt.atheism]

"O Dios quiere abolir el mal y no puede,
o bien puede, pero no quiere,
o no puede y no quiere.
Si quiere pero no puede, es impotente.
Si puede pero no quiere, es malvado.
Pero si Dios puede y quiere abolir el mal,
entonces ¿por qué hay mal en el mundo?"
[Epicuro (350-?270 a.C.)]

"El mismísimo concepto de pecado viene de la Biblia. ¡El cristianismo ofrece solucionar un problema que él mismo creó! ¿Estarías agradecido a una persona que te cortara con un cuchillo para poder venderte una venda?" [Dan Barker]


"No creo en Dios y no me hace ninguna falta. Por lo menos estoy a salvo de ser intolerante. Los ateos somos las personas más tolerantes del mundo. Un creyente fácilmente pasa a la intolerancia. En ningún momento de la historia, en ningún lugar del planeta, las religiones han servido para que los seres humanos se acerquen unos a los otros. Por el contrario, sólo han servido para separar, para quemar, para torturar. No creo en Dios, no lo necesito y además soy buena persona." [José Saramago, escritor portugués, Premio Nobel de Literatura]

"No sé si exista Dios, pero sería mejor para Su reputación que no." [Jules Renard]


"Si no sabías a la edad de cinco años que los dioses son inventados y los mitos historias imposibles, eres un tonto." [Gaius Suetonius Tranquillus]

"No veo a ningún Dios aquí arriba." [Yuri Gagarin, hablando desde la órbita terrestre, 1961]

"Soy ateo, y punto. Me tomó mucho tiempo decirlo. He sido ateo por años y años, pero de alguna manera sentía que era intelectualmente poco respetable decir que uno era ateo, porque asumía un conocimiento que no tenía. De alguna manera era mejor decir que uno era humanista o agnóstico. Finalmente decidí que soy una criatura de emoción además de razón. Emocionalmente soy ateo. No tengo evidencia para probar que Dios no existe, pero sospecho tanto que no existe que no quiero perder el tiempo." [Isaac Asimov, "Free Inquiry", primavera de 1982, vol. 2, nº 2, p. 9]

"Para asegurarme de que mi blasfemia ha sido expresada completamente, por este medio afirmo mi opinión de que la noción de Dios es una superstición básica, que no hay evidencia de la existencia de ningún dios o dioses, que los demonios, diablos, ángeles y santos son mitos, que no hay vida después de la muerte, ni cielo ni infierno, que el Papa es un dinosaurio peligroso, fanático y medieval, y que el Espíritu Santo es un personaje caricaturesco merecedor de risa y de ridículo. Acuso al dios cristiano de asesinato por permitir que ocurriera el Holocausto, por no mencionar la 'limpieza étnica' que está siendo llevada a cabo por cristianos en nuestro mundo, y condeno y vilifico a esta deidad mítica por alentar el prejuicio racial y comandar la degradación de la mujer." [James Randi, desafiando las leyes contra la blasfemia en varios estados de los EEUU]

"La religión es probablemente el cuento chino más grandioso jamás contado. Piensen en esto: la religión realmente ha convencido a la gente de que hay un hombre invisible... que vive en el cielo... que observa cada cosa que hacemos, cada minuto de cada día. Y el hombre invisible tiene una lista de diez cosas especiales que no quiere que hagas. Y si haces alguna de estas diez cosas, tiene un lugar especial lleno de fuego y humo y quemazón y tortura y angustia donde va a enviarte para vivir y sufrir y quemarte y atragantarte y gritar y llorar para siempre hasta el fin de los tiempos... pero te ama." [George Carlin, "Brain Droppings"]

"La idea de Dios es el único error por el cual no puedo perdonar a la humanidad." [Marqués de Sade, libertino francés]

SICK OF IT ALL-STEP DOWN-HARDCORE EN MAJÚSCULES

bonic bonic bonic vídeo de soia. molt hardcore, i molt divertit. atents a les mofes de la secció de balls. màgic. hardore. sick of it all.

la costa brava - adoro a las pijas de mi ciudad

buenu buenuu buenuuu. en xavi panero us deixa aqui un acudit en forma de videoclip. la cançò per si sola ja és un acudit pero amb el clip ja és la rehóstia. i és que em fa molta gràcia aquesta cançó, feia mesos i mesos que no l'escoltaba i aquest mati m'he il·luminat. us deix-ho amb la costa brava mentre parlen de les pijes de la seva ciutat. maravellós! jo hi ric molt, espero que hi rieu tots i totes!

avui parlem de música

hola avui no sóc xavi panero,però tot i això és possible que em recordin d'altres entrades al blog com "slint con gorra" o "sóc un estudiant d'histèria, ajudi'm".
17:06, diumenge. m'acabo d'adonar que m'he convertit en un moble més de la biblioteca de lletres de l'udg. això és un fracàs. que hago aqui? y no quieres perder mas tiempo, solo quiero divertirme un poco (versos de single, del seu debut pio pio). fins i tot em dona la raó el grup donostiarra. només vull divertir-me un xic. i aquest xic té data. 3 de febrer. aina a barcelona. serà un d'aquells moments que la sensació d'estar a aun lloc secret, amagat del món que tot ho devora serà forta. dins la sala es suarà, hi haurà moments alliberadors, i també d'emocionants, alguns terriblement emocionants probablement. ja retomba dins el calaixet dels records la sòlida base rítmica d'aina. i els guitarrasos, destripant-ho tot. iuju. i la veu de l'artur, la cirereta del pastís. i tot per una bona causa, per intentar reunir fons per un nano malalt.

dia 3 de febrer. em cau a plens exàmens. però dona igual. i no escoltare mes discos d'aina fins el dia del concert. tindrà més gràcia. només escoltaré single ,enrique morente i slint. i quan entri a la sal anomés existirà aina. musicalment, es clar. i la música gairebé ho serà tot aquells moment.

un retrobament amb una sensació.

massive attack-portishead

massive attack - unfinished sympathy



portishead - roads

...hay una muerte para piano, dejare mi boca entre tus piernas...

creadors:enrique morente & lagartija nick (col·laboració d'estrella morente)

lp:omega

peça:pequeño vals vienes

versió: en directe amb rockdelux orchestra (bcn)

original de: leonard cohen

muchos cristianos llevan una cruz colgada del cuello: ¿de verdad creen que cuando jesucristo vuelva le va a gustar ver una puta cruz?

bill hicks

www.billhicks.com

no sé com en diuen

es dimecres i ja penso
dormo massa i penso massa, no amb mi, sinó per mi
ja no crido, només penso
i quen penso desapareix-ho
i no em podeu veure, soc silueta
es absurd com aquest tema
no tinc joc de mantes ni llençols
nomes veig mapes i cançons
el color groc ho és tot, i tot sembla lluny
m'equivoco, no ho llegix-ho
entre mapes i cançons
somio mentides, somio somriures
ja no penso, només somio
ja només penso que crido
i tot el que crido és tan sols absurd
veig la vida com em mira
i com se'n riu, de mi
jo li torno la rialla, li torno la putada
oblidant com es la nit, que s'ha fugat sense avisar
en una maniobra perfecta, crido:
i tu qué en penses?
no acabo res, no començo res
penso que crido, crido el que penso
i la vida encara em mira, i la vida encara riu
i els seus ulls no em saben dir qui sóc
i la tendresa ha augmentat
tot és dolç, tot és una merda
ni un bri d'aire als pulmons
tan plens de fum
pero tot val realment la pena
és absurd, ens diu l'amic de la pedra
que puja la muntanya i llavors és ell
i jo tambe vull una pedra
que sigui meva, el meu món
i tu, sísif pujes la pedra, jo pujo la carpeta
pero tu cada dia fas l'amor
quan ja has perdonat jesucrist que et queda per fer?
i m'emprenyo i renego, però cada dia és més macu
el sol cada dia escalfa més
i m'hi cremo i tinc una rialla, ho veig bé
tot es tenyeix de broma, ja no penso
un somriure, una foto i cap a casa

slint- glenn (en viu)

MAMA POR...

SLINT SLINT SLINT el meu cor ple de joia
SLINT SLINT SLINT els veuré al juny
SLINT SLINT SLINT no hi haurà exàmens que serveixin d'excusa
SLINT SLINT SLINT vull cridar als quatre vents:

SLINT SLINT SLINT !!!

de muerte de muerte de muerte...slint slint slint

com deien els soramame... slint con gorra!

the divine comedy - a lady of a certain age

aquest tema és per... sempre

slint

m'encanta aquesta fotografía. és laportada de l'lp spiderland. gran disc. en tot. aquesta foto representa d'una manera perfecte la música de dins el plàstic. a punt d'ofegar-te, però somriguent, amb una agonia tranquila. si, una agonía tranquila, això és slint.

jo també sóc un pixapins (lliurepensador, esclar)

temps estimat que perdreu llegint-ho: 1 minut

13 de gener. dissabte. 2007...el meu gos em mira i no sé qué vol que li expliqui... així comença una nova no-aventura d'en xavi. però no comença aquí. comença fa una estona, no sé cuanta ben bé... m'he trobat amb que havia acabat de fer el resum d'un llibre d'història de la música, veient-me abocat a iniciar l'estudi de l'exàmen del dilluns, una merda de temari que em motiva menys que un alt càrrec administratiu a correus (per dir algo). preferiria ser un carter de poble mil vegades!

davant aquesta merda de perspectiva m'he posat les ulleres de sol, he desprecintat el paquet de camel del calaix, he triat un cd variat, he agafat el cotxe i he emprès una no-aventura per petites carreteres de l'empordà, desviant-me a temps de la carretera que em du a girona. he seguit les carreteretes, he baixat la finestra i he ensenyat el colze als arbres que conformen els boscos que envolten les carreteretes. però les carreteretes no em permetien viure tan perillosament com desitjaba i...he entrat als camins! això si que ha estat una aventureta, camins...ja no recordaba qué era un camí, però si recordaba tots els camins pels que he passat... (molt anys d'infantesa acompanyant al meu pare pel bosc quan no tenia res a fer). no sabia pas on em duien, i a més procuraba no mirar els cartellets aquests per la gent que va amb bici a disfrutar del bosc. quina poca gràcia hauria tingut llavors...ja no m'hauria sentit perdut al bronx...assetjat per porcs senglars i guardia civils... només m'han seguit dos gossos (lliurepensadors, esclar), que debien seguir l'harmoniosa música a tot volum que sortia del cotxe (the divine comedy, cat power, belle and sebastian, jarvis cocker, yo la tengo, ronnie spector etç). segurament més d'un caçador s'ha cagat en la meva puta mare per espantar-li les víctimes. i ojo...no tinc res en contra dels caçadors, però tampoc res contra els porcs senglars i conills. sóc un element falsament neutral. com els suïssos supsoso... però sense tanta pela. ha estat divertit...sobretot quan pensaba on polles dec ser? en un moment d'aquest de no saber pas on era m'han entrat ganes de pixar...he parat el cotxe i he escollit un pi. si, he fet el pixapins! els de poble també pixem als pins...no sé perqué els hi diem exclusivament als de barcelona... jo també sóc un pixapins!

l'aventura s'ha acabat ràpid...al cap d'una estona he tornat a trobar asfalt...era a un poble vehí i m'he sentit trist veient que habia acabat tan a prop de casa, i m'he dit...bueno...torna-hi. has d'estudiar, i aquest cop sense que t'entri la risa tonta.

fins aquí la no-aventura d'en xavi carreras el 13 de gener.

en ducillo ja ha marxat, pel que sembla no li interessa el que li explico. serà gos! (lliurepensador, esclar!)

és sens dubte una de les cançons d'quests (meus) dies

CAT POWER - the greatest

aquesta frase dels standstill la trobo flipant i m'han vingut ganes de compartir-la amb tots vosaltres. a la vostra salut. brindem

a través de tu risa la vida me pide perdón

(standtill-1,2,3 sol, de l'lp vivalaguerra)

weezer - el scorcho

m'ha costat trobar aquest videoclip. no tinc el disc al qual pertany el tema i no en sabia el nom. només sabia que el clip molaba i que un del grup sortia amb la samarreta del barça de la temporada 1993-94. que gran. el tema, el video, el detall de la samarreta. ara jo puc tornar a estudiar, missió complida. salut, petons i abraçades!

de vegades em sento com una ampolla perduda enmig del mar i de vegades com un mar tancat dins una ampolla.

xavi carreras sota l'inspiració de sr. chinarro.

p.d: em ve el riure tonto quan veig que encara tinc els apunts al davant.

today is the day...pfff

hola, sóc xavi panero. és possible que em recordin d'altres entrades al blog com "no tan sols hi ha sols a l'altre cantó de la capa d'ozó" o "corazón de melon, corazón de crostón". avui parlarem dels exàmens, aquest sitema injust d'avaluació de coneixements adquirits. mai m'han agradat. però ara m'agraden menys que mai. els odio. em descentren de les coses importants de la vida. hi ha coses que em poden ocasionar fugazes faltes de respiració, però els exàmens no. quan suspengui els exàmens que faré seguiré respirant. tota la vida els hi donem massa importància, quan són altres les coses que realment importen. les persones. hi ha algo més important que les persones en les nostres vides? no . i te apunto desde la fila de atrás...quiromántico... (perdoneu aquesta entrada sense avisar d'una frase de sr. chinarro...és que l'estic escoltant)

parlavem dels exàmens, de l'humillació dels exàmens. em posen a prova. volen saber si he estudiat alló que m'han dit que estudiés. no els faria. us juro que no els faria si no fos que sóc un cobard i un submís. però reconec les dues coses. reconec la meva misèria, que molts i moltes mai reconeixeran. no sóc prou valent per agafar la bossa i fotre el camp de l'universitat deixant els exàmens enrere. però admet-ho que en tinc ganes, que això és el que hauria de fer. si n'aprovo algún prometo que intentaré no estar content. no vull estar content a partir de la plasmació de la meva submissió voluntària. almenys això no. altres coses són les que han de fer que pugui estar content. un somriure, una abraçada, una reprimenda d'una amistat que vol el meu bé. un bon concert. o un mal concert. una passajada sota el sol. mirar el cel blavíssim des de la platja de sant feliu de guíxols. cosetes que em poden fer esta content. una nota no. encara pretenc tenir un bri de dignitat.

però bueno....today is the day

nosoträsh - arte

avui estic donosti sound. vull tornar a donosti. passejar per la platja sota un cel gris (parapapapa). esciure missatges ocults a la sorra, missatges que no entengui tothom. escoltant family als cascos. o els le mans. potser la buena vida. segurament també aventuras de kirlian. també les no donostiarres nosoträsh.potser pujaré el turonet i arribaré fins al crist del capdamunt. potser li escupi a la cara. potser li pinti NEU!... vull tornar a passejar per donosti. però he cambiat d'opinió. posaré un clip de les asturianes nosoträsh!

decidit. vull tornar a donosti escoltant nosoträsh
tanco els ulls...tres segons, i ja hi sóc

MTV BAD, MEPUNQBLOG GOOD

ANTHONY AND THE JOHNSONS - hope there someone



SNAPCASE - typecast modulator



THE CHEESE/LES AUS - scooby dude



TENDER FOREVER - take it off (directe de la tele francesa)



SLEATER-KINNEY - jumpers



GIGOLO AUNTS - the girl of yesterday (versió de la chica de ayer de nacha pop)



NUEVA VULCANO - la venda negra



SUPERCHUNK - fishing

se tu mismo, repetimos una y otra vez, pero para ser yo mismo como tengo que ser? tengo que usar las manos o puedo usar los pies? tendre que ser mas claro, si lo hago, quien me va a entender? (subidón)

LOS PLANETAS

THE VELVET UNDERGROUND - femme fatale

possiblement el millor grup de là història. els més grans. amb les millors cançons. i aquesta potser n'ès la millor. la més gran.

MATÍ DE REIS 2007

m'aixeco, tinc mal de coll i mal de panxa. els virus o el que sigui es ceben amb mi. ara i aquí. el plàstic del tatuatge m'ha caigut, i he embrotit els llençols de negre. sembla com si de dins meu sortís mugre. l'imatge no deixa de ser desagradable. tinc molt mal de coll. poca jaqueta, molt fumar i fred, pim pam. parlant del tuatuatge, suposo que m'hauré de posar crema més dies dels indicats, sempre he estat de cicatrització lenta. fumo massa. fumem massa. tots els que fumem massa acabarem podrits.

però és matí de reis, no hi pensava ja. és tan irrellevant. taaaaaaan. potser per fi he acabat d'entendre que tot allò calculat en euros no té cap valor. la matrícula d'una carrera universitària, uns complements de roba, tecnologia punta barata, un cotxe, una col·lecció de cd's (bueno, això no ho sé!)... els reis no m'han dut allò que jo volia. perqué els reis no són prou poderosos per fer aqauestes coses. tan sols es poden ocupar de portar petites merdes materials que et proven de fer més feliç 10 minuts i tornar a deixar-te buit per dins inmediatament.

suposo que l'eror és voler-ho entendre tot. suposo que l'error no sóc jo. ni ningú. sinó la combinació. ahir em vaig ficar amb el cotxe per carreteres més petites que jo, i em vaig tatuar unes paraules més grans que l'univers. acaso fue un error, coti? i lo del matí fue un error paulina? i tu que en dius julieta, fue un error despertar?

si em vaig tatuar va ser per dir mira, veus la cicatriu? fot mal. escenificació del dolor quan no tens ganes de plorar.

vaig a estudiarl, molt moltíssim de la hóstia ;)

SOBREDOSIS

STANDSTILL





RITES OF SPRING




AT THE DRIVE-IN

de viaje -.-.-.- los planetas

blai, em demanes caña, em demanes dc però el que em ve de gust de penjar al blog és pop granadí. el pop de los planetas. de viaje de los planetas. hi ha qui diu que és una oda a l'amistat, hi ha quid iu que a l'amor, hi ha qui diu a les drogues...

només sé que és el que em ve de gusta posar-la, ja fa anys que disfruto aquesta cançó, feu-ho també vosaltres fidels lectors/es. abraçades i petons per tothom. un altre dia poso dc sound. jurat.

perqué no només hi ha flames al bosc. està sonant the portrait, de delorean. es dia 1. any 0

el sol pentina els teulats vells del poble. les campanes de l'esglèsia semblen les llàgrimes de déu, admirant les fulles seques i grogues que encara no gosen caure de l'arbre del jardí de casa. ara sona sunday morning, de la velvet underground, i tot i ser un monday afternoon...avui, tot avui no deixa de ser un sunday morning, molt molt agradable. és gener. l'esglèsia ja no plora. riu. no sé si amb mi o de mi, però penso que riu de l'arbust que sobresurt de dins una caseta de rajols que hi ha a la parcela del costat. les fulles esdevenen més dures que els rajols d'aquesta caseta que la tinc només com a 20 metres i no hi he entrat mai. serà que no m'interessa. serà que sé el que m'interessa. serà que aquesta entrada és una merda, com totes les que faig de ressaca. em sap greu 5-6 fidels lectors/es.

em faré un porro i apagarem el cervell. encara no sé com, resulta que no tinc paper, però se'n trobarà...

LO BUENO DE LA VIDA SUELE SER LA PEOR, PUES TE HACE SENTIR COMO UN PATAN

(lliure adaptació d'un vers d'un tema de la buena vida)