jo també sóc un pixapins (lliurepensador, esclar)

temps estimat que perdreu llegint-ho: 1 minut

13 de gener. dissabte. 2007...el meu gos em mira i no sé qué vol que li expliqui... així comença una nova no-aventura d'en xavi. però no comença aquí. comença fa una estona, no sé cuanta ben bé... m'he trobat amb que havia acabat de fer el resum d'un llibre d'història de la música, veient-me abocat a iniciar l'estudi de l'exàmen del dilluns, una merda de temari que em motiva menys que un alt càrrec administratiu a correus (per dir algo). preferiria ser un carter de poble mil vegades!

davant aquesta merda de perspectiva m'he posat les ulleres de sol, he desprecintat el paquet de camel del calaix, he triat un cd variat, he agafat el cotxe i he emprès una no-aventura per petites carreteres de l'empordà, desviant-me a temps de la carretera que em du a girona. he seguit les carreteretes, he baixat la finestra i he ensenyat el colze als arbres que conformen els boscos que envolten les carreteretes. però les carreteretes no em permetien viure tan perillosament com desitjaba i...he entrat als camins! això si que ha estat una aventureta, camins...ja no recordaba qué era un camí, però si recordaba tots els camins pels que he passat... (molt anys d'infantesa acompanyant al meu pare pel bosc quan no tenia res a fer). no sabia pas on em duien, i a més procuraba no mirar els cartellets aquests per la gent que va amb bici a disfrutar del bosc. quina poca gràcia hauria tingut llavors...ja no m'hauria sentit perdut al bronx...assetjat per porcs senglars i guardia civils... només m'han seguit dos gossos (lliurepensadors, esclar), que debien seguir l'harmoniosa música a tot volum que sortia del cotxe (the divine comedy, cat power, belle and sebastian, jarvis cocker, yo la tengo, ronnie spector etç). segurament més d'un caçador s'ha cagat en la meva puta mare per espantar-li les víctimes. i ojo...no tinc res en contra dels caçadors, però tampoc res contra els porcs senglars i conills. sóc un element falsament neutral. com els suïssos supsoso... però sense tanta pela. ha estat divertit...sobretot quan pensaba on polles dec ser? en un moment d'aquest de no saber pas on era m'han entrat ganes de pixar...he parat el cotxe i he escollit un pi. si, he fet el pixapins! els de poble també pixem als pins...no sé perqué els hi diem exclusivament als de barcelona... jo també sóc un pixapins!

l'aventura s'ha acabat ràpid...al cap d'una estona he tornat a trobar asfalt...era a un poble vehí i m'he sentit trist veient que habia acabat tan a prop de casa, i m'he dit...bueno...torna-hi. has d'estudiar, i aquest cop sense que t'entri la risa tonta.

fins aquí la no-aventura d'en xavi carreras el 13 de gener.

en ducillo ja ha marxat, pel que sembla no li interessa el que li explico. serà gos! (lliurepensador, esclar!)