today is the day...pfff

hola, sóc xavi panero. és possible que em recordin d'altres entrades al blog com "no tan sols hi ha sols a l'altre cantó de la capa d'ozó" o "corazón de melon, corazón de crostón". avui parlarem dels exàmens, aquest sitema injust d'avaluació de coneixements adquirits. mai m'han agradat. però ara m'agraden menys que mai. els odio. em descentren de les coses importants de la vida. hi ha coses que em poden ocasionar fugazes faltes de respiració, però els exàmens no. quan suspengui els exàmens que faré seguiré respirant. tota la vida els hi donem massa importància, quan són altres les coses que realment importen. les persones. hi ha algo més important que les persones en les nostres vides? no . i te apunto desde la fila de atrás...quiromántico... (perdoneu aquesta entrada sense avisar d'una frase de sr. chinarro...és que l'estic escoltant)

parlavem dels exàmens, de l'humillació dels exàmens. em posen a prova. volen saber si he estudiat alló que m'han dit que estudiés. no els faria. us juro que no els faria si no fos que sóc un cobard i un submís. però reconec les dues coses. reconec la meva misèria, que molts i moltes mai reconeixeran. no sóc prou valent per agafar la bossa i fotre el camp de l'universitat deixant els exàmens enrere. però admet-ho que en tinc ganes, que això és el que hauria de fer. si n'aprovo algún prometo que intentaré no estar content. no vull estar content a partir de la plasmació de la meva submissió voluntària. almenys això no. altres coses són les que han de fer que pugui estar content. un somriure, una abraçada, una reprimenda d'una amistat que vol el meu bé. un bon concert. o un mal concert. una passajada sota el sol. mirar el cel blavíssim des de la platja de sant feliu de guíxols. cosetes que em poden fer esta content. una nota no. encara pretenc tenir un bri de dignitat.

però bueno....today is the day