perqué no només hi ha flames al bosc. està sonant the portrait, de delorean. es dia 1. any 0

el sol pentina els teulats vells del poble. les campanes de l'esglèsia semblen les llàgrimes de déu, admirant les fulles seques i grogues que encara no gosen caure de l'arbre del jardí de casa. ara sona sunday morning, de la velvet underground, i tot i ser un monday afternoon...avui, tot avui no deixa de ser un sunday morning, molt molt agradable. és gener. l'esglèsia ja no plora. riu. no sé si amb mi o de mi, però penso que riu de l'arbust que sobresurt de dins una caseta de rajols que hi ha a la parcela del costat. les fulles esdevenen més dures que els rajols d'aquesta caseta que la tinc només com a 20 metres i no hi he entrat mai. serà que no m'interessa. serà que sé el que m'interessa. serà que aquesta entrada és una merda, com totes les que faig de ressaca. em sap greu 5-6 fidels lectors/es.

em faré un porro i apagarem el cervell. encara no sé com, resulta que no tinc paper, però se'n trobarà...

LO BUENO DE LA VIDA SUELE SER LA PEOR, PUES TE HACE SENTIR COMO UN PATAN

(lliure adaptació d'un vers d'un tema de la buena vida)