rumbonegro

em cal l'aire del gener, aquell aire menys viciat. l'aire acompanyat per uns tímids minuts més de claror, vencent les penombres màximes del desembre, toscament tapades per un excèrcit de bombetes de colors que t'exigeixen ser feliç. potser totes les petites bombetes enceses representen totes aquelles petites amistats apagades, potser per falta d'aire, potser per falta d'implicació. diuen que la nit de nadal és la més llarga de l'any. realment es fa llarga. es fa llarga perqué vull que s'acabi, no ho dubtis. vull que es faci de dia. demana, demana, demana però no donguis...ja m'explicaràs com t'anirà. si, no t'quivoques, la història em sonarà. sinó em sonés no estaria aqui fent-me la víctima, tot i que formalment provo de fer-me el culpable. quan em posi al llit tancaré els ulls i imaginaré gener. un matí assoleiat, sense ni un bri de vent, fen un cigarro a les escales de la facultat, com a mínim serè i reposat, entenent alguna cosa, per aparentment intrascendent que pugui semblar. passarà alguna amistat, ens saludarem, potser cambiarem unes paraules, potser unes mentides, potser uns somriures. el matí en qüestió no serà la hostia, però serà millor que la nit més llarga de l'any. m'emociono pensant en la senzillesa dels dies que vindran d'aqui poc. quan us sentiu una merda escolteu-vos quiromántico de sr. chinarro. flipareu. i no sé...necessitava escriure aquestes quatre cosetes que realment em farà molta vergonya si algú se les llegeix, però no ens enganyem, si realment no tingués l'intenció que algú ho llegís no ho penjaria al blog.