SLINT A LAS CHICAS GILMORE (FOX)

Hola, sóc Xavi Panero, és possible que em recordin d'altres entrades com Yo le dicté Imagine a John Lennon o A Matt Groening le chiflan Good Charlotte, però avui estic aqui per parlar de Slint i Las chicas Gilmore.

Slint era un grup de música i Las Chicas Gilmore és una serie nord-americana que passa la Fox. Està ambientada en un poble del pal "aquí encara som més anglesos que no yanquis". Las chicas Gilmore són mare i filla. La mare súper jove, va amb la filla a sopar fora i són molt amigues, parlen de nois i tal. La nena és molt intel·ligent i té un cert encant, com tota la serie, que respira un aire inofensiu alhora que agradable, molt agradable. Com s'ha dit més enrere, no deixo de veure la serie com totalment infoensiva, d'entreteniment pur i dur "para toda la família", per dir-ho d'alguna forma, tot i que la veig més orientada cap al públic pre-adolescent i i post-adolescent. A veure si algú sap en quin es troba el vostre inestimable amic Xavi Panero... Tornem a les chicas!

Com veieu la serie m'agrada, trobo que transmet un cert bon gust, de seguida vaig veure que hi havia un interès per part dels creadors de deixar clar que els hi agrada la música. Hi ha una amiga de la filla Gilmore, una coreana bastant sonada que digué ella mateixa "la música indie es mi vida". Crec que és fan de Belle and Sebastian. Però ahir...ahir amics va passar una cosa bruuuutal! La Rory, la filla, se'n va anar a buscar en Jess, un bon noi molt intel·ligent amb fama de gamberro i problemàtic, a la gran mansssssana, si si, Nova York. I pam! rimera sorpresa agradable, en Jess porta una samarreta on hi diu HARDCORE KIDD...fantàstic, ja l'imagino escoltant Sick Of It All a tota hòstia al CBGB. Al seu costat la Rory porta una bonica vestimenta de col·legi privat escocès...faldilla de cuadres , jaqueteta i totes les coses que ja sabeu.

Perdoneu aquesta narració tan...desestrucutrada i amb un ús tan poc ric del lèxic de la bonica llengua catalana. Lo millor del capítol arriba quan en Jess du a la Rory a una botiga de música on "el tio que la lleva es una auténtica enciclopedia del punk". Unes escenes una mica basurilles i patapam, ja som a la botiga de música amb els nostres dos joves personatges. Jess, tot encuriossit, li pregunta al de la botiga mentre agafa, si, ara arriba el moment, l'LP de Slint, l'Spiderland, dioooos, quin subidón SLINT IN MY TV! "slint, qué hacen estos tios?", pregunta en Jess, i el paio li respon "punk críptico con un primer lp en el 89 y un segundo en el 91, que es este que tienes en las manos,en el 94 sacaron un par de canciones inéditas..." sense ni tan sols mirar a en Jess, que inmediatament deixa el plàstic allà on l'ha trobat i es gira ja que la Rory-exultant- troba un LP de The go go's, el grup preferit de la seva mare quan tenia l'edat de la filla i el compra. Mentre Slint, el gran grup, queda aparcat -una vegada més- allà, mort de fàstic, esperant que potser al cap d'un parell d'anys algú se l'endugui a casa. Com va dir algú, no sé qui... "grups del món, toqueu i toqueu amb passió, però heu de saber que mai sereu tan bons com Slint"

Ok, disculpeu aquesta sortida una mica freak. Això si, si tal botiga existeix, algún dia hi vull anar, i comprar aquell LP d'Slint, i guardar-lo com un tresor, enterrar-lo per Viladamat i fer un mapa, marcant una X, com a les pel·lícules de pirates que la veritat, no m'agraden tan com Slint, però també.

PER SINÓ HEU ENTÈS EL TEXT, SIMPLEMENT TRACTA SOBRE UN SUBIDÓN DEGUT A A QUE SURTEN CITATS ELS GEGANTS SLINT EN UNA SERIE QUE M'AGRADA, I A MÉS MOLT COMERCIAL, LAS CHICAS GILMORE.

BE PUNQ