MÚSICA DISPERSA

Fou per pura casualitat que vaig saber que existia MÚSICA DISPERSA, grup barcelonés de finals dels 60. Vaig trobar una resenya de la reedició del seu únic disc a una rockdelux. Mesos després, mentre havia d'estar fen un exàmen de recuperació vaig trobar i inmediatament comprar el disc al Moby Disk. Evidentment, no me'n penedeixo.

Eren un grup absolutament desconegut per mi, com per molta altre gent, suposo, llavors i ara. Però amics i amigues, MÚSICA DISPERSA fan una música marevallosa, sincera, imaginativa, terriblement avançada al seu moment i geografia. Molts que es creuen ben moderns no els hi arriben a la sola de les sabates a aquests monstres que deuen rondar cap als 55-60 anys.

Aixó no impedeix que siguin uns perfectes oblidats, unes hombres del passat que transmeten complicació. Complicació massa bona i positiva per aquest món neci i permanent i voluntariament amnèsic. Les autèntiques personalitats genials i exageradament peculiars no tenen lloc en un món mediocre. Però sempre seguiran sonant en cases petites i modestes habitades per persones petites de grans i obertes orelles, necessitades d'honestedat, sinceritat i passió per la creació.

Potser és possible soterrar les creacions massa incòmodes, però de cap manera fer-les callar. Sempre quedarà mun filet de veu que dirà amb seguretat: ei, aquí.