SANT FELIU FEST 2006 DIVENDRES
KISSIN' COUSINS - música a la idea!!!(uan de les frases mítiques al viatge ohhhh yeaaahhh), molt molt a l'idea. punk a mil revolucions per minut, cançons que desprenien adrenalina pels quatre costats, un cantant carismàtic i amb una potent veu....quina manera de començar el divendres!
DAÏTRO- emo francès, caòtic, és l'únic que us puc comentar d'ells, no vaig estar gaire atent al seu show, del qual me'n van parlar bé.
FRENCH TOAST- la meva gran raó d'assistència al festival la suposaven tres yanquis de washingotn dc, i la veritat és que no em van decepcionar, així com tampoc em van donar més del que m'esperava. m'esperava molt d'ells, i molt em van donar, però ni una dècima més...el concert va estar molt bé, clavaren les cançons com déus, anant bastant sobrats, no de sobrats. la nota divertida del concert foren els continus canvis de rol sobre l'escenari dels tres membres de la banda,. un tocà els tres instruments i cantà, un tocà bateria, baix i cantà i l'altre guitarra, baix i cantà. lo bó del tema és que a part d'una sol cançò, el ritme i qualitat del concert no disimuí, anà evolucionant com un concert "normal"... finalment, melodies i d.c. , amb això no necessit-ho res més amics/es!
MONOCHROME- els vaig estar mirant una estona i a primera vista puc dir que la nova cantant està bastant més bona que la d'abans. però això no toca, toca parlar de música!parlem de música, vaig veure unes 5 cançons, de les quals dos eresn antigues, del festival de 2002. van estar bé, sonant més intensos que fa 4 anys, amb més desparpajo sobre l'escenari i amb menys pretensions.
PLANES MISTAKEN FOR STARS- amb l'Albert vam passar ABSOLUTAMENT d'ells. per lo poc que els vaig sentir em van semblar una taca negre dins el festival d'enguany (COLLUNUT!) i en Blai, que pel que sembla els hi va fer una mica de cas, ens va corraborar la nostra sensació.
THE WEAKERTHANS- a cada festival hio ha una sorpresa en majúscules, aquest any ha estat sens dubte la banda canadenca the weakerthans. toquen un folk-rock amb actitud irremediablement punk des d'un segell com g7 commite (propaghandi) músicalment implecables, guitarreros, a estones slowly a estones desbocats...amb una veu al capdavant lleugerament nasal, amb un cantant darrere que no parà de riure en tot el concert, demostrant una actitud tan sana com agradable pel públic, que ho captà ràpidament, demostrant tot el seu amor i gratitud a un grup que vingué a donar-ho tot, i que tot ho rebé del públic. IMPLECABLES
THE LOST PATROL BAND- arriba el moment més morbòs de la nit. surt a escena Dennis Lyxsen, cantant dels fucking dead rufused. no vaig poder evitar sentir una mínima sensació (no per mínima menys repugnant) de fan. sobreposat a que el frontman del grup fos tal cantant de tal grup, el concert em va dir dues coses. en dennis millor sense quitarra que amb guitarra, i dos, que és un grup amb un 70% de cançons acceptables i un 30 % de cançons realment molt bones. potser ens esperavem una mica més, però el concert, objectivament, no va estar malament, però sincerament no crec que es mereixés una hora tan bona per tocar, jo l'hauria doenat als french toast. renegar del passat però vire'n és una paradoxa no creus Dennis?
DELOREAN- els encarregats de tancar la nit. mai els havia vist en directe i no esperava tan del seu concert. me'ls imaginava amb més històries electròniques sobre l'escenari, però la veritat és que hi havia una guitarra, un baig i una bateria, i després un teclat amb pedals i tal. uau, és un grup de rockque són techno, tinc ganes de ballar però em quedo mirant com es mouen dins l'escenari, tal com qualsevol grup ortodoxament rock. la gent va ballar, fins i tot va fer moshing. amb els delorean realment es va fer de nit. pedazo d'intensitat que ens van oferir. the shape of punq to come? no estaría tan mal pues...
MERCI ALS ORGANITZADORS DEL FESTIVAL PER AQUEST REGAL ANUAL.MERCI!!!!!!!!!
DAÏTRO- emo francès, caòtic, és l'únic que us puc comentar d'ells, no vaig estar gaire atent al seu show, del qual me'n van parlar bé.
FRENCH TOAST- la meva gran raó d'assistència al festival la suposaven tres yanquis de washingotn dc, i la veritat és que no em van decepcionar, així com tampoc em van donar més del que m'esperava. m'esperava molt d'ells, i molt em van donar, però ni una dècima més...el concert va estar molt bé, clavaren les cançons com déus, anant bastant sobrats, no de sobrats. la nota divertida del concert foren els continus canvis de rol sobre l'escenari dels tres membres de la banda,. un tocà els tres instruments i cantà, un tocà bateria, baix i cantà i l'altre guitarra, baix i cantà. lo bó del tema és que a part d'una sol cançò, el ritme i qualitat del concert no disimuí, anà evolucionant com un concert "normal"... finalment, melodies i d.c. , amb això no necessit-ho res més amics/es!
MONOCHROME- els vaig estar mirant una estona i a primera vista puc dir que la nova cantant està bastant més bona que la d'abans. però això no toca, toca parlar de música!parlem de música, vaig veure unes 5 cançons, de les quals dos eresn antigues, del festival de 2002. van estar bé, sonant més intensos que fa 4 anys, amb més desparpajo sobre l'escenari i amb menys pretensions.
PLANES MISTAKEN FOR STARS- amb l'Albert vam passar ABSOLUTAMENT d'ells. per lo poc que els vaig sentir em van semblar una taca negre dins el festival d'enguany (COLLUNUT!) i en Blai, que pel que sembla els hi va fer una mica de cas, ens va corraborar la nostra sensació.
THE WEAKERTHANS- a cada festival hio ha una sorpresa en majúscules, aquest any ha estat sens dubte la banda canadenca the weakerthans. toquen un folk-rock amb actitud irremediablement punk des d'un segell com g7 commite (propaghandi) músicalment implecables, guitarreros, a estones slowly a estones desbocats...amb una veu al capdavant lleugerament nasal, amb un cantant darrere que no parà de riure en tot el concert, demostrant una actitud tan sana com agradable pel públic, que ho captà ràpidament, demostrant tot el seu amor i gratitud a un grup que vingué a donar-ho tot, i que tot ho rebé del públic. IMPLECABLES
THE LOST PATROL BAND- arriba el moment més morbòs de la nit. surt a escena Dennis Lyxsen, cantant dels fucking dead rufused. no vaig poder evitar sentir una mínima sensació (no per mínima menys repugnant) de fan. sobreposat a que el frontman del grup fos tal cantant de tal grup, el concert em va dir dues coses. en dennis millor sense quitarra que amb guitarra, i dos, que és un grup amb un 70% de cançons acceptables i un 30 % de cançons realment molt bones. potser ens esperavem una mica més, però el concert, objectivament, no va estar malament, però sincerament no crec que es mereixés una hora tan bona per tocar, jo l'hauria doenat als french toast. renegar del passat però vire'n és una paradoxa no creus Dennis?
DELOREAN- els encarregats de tancar la nit. mai els havia vist en directe i no esperava tan del seu concert. me'ls imaginava amb més històries electròniques sobre l'escenari, però la veritat és que hi havia una guitarra, un baig i una bateria, i després un teclat amb pedals i tal. uau, és un grup de rockque són techno, tinc ganes de ballar però em quedo mirant com es mouen dins l'escenari, tal com qualsevol grup ortodoxament rock. la gent va ballar, fins i tot va fer moshing. amb els delorean realment es va fer de nit. pedazo d'intensitat que ens van oferir. the shape of punq to come? no estaría tan mal pues...
MERCI ALS ORGANITZADORS DEL FESTIVAL PER AQUEST REGAL ANUAL.MERCI!!!!!!!!!
posted by xavi at 3:28 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home