Friday, September 15, 2006

BON WHISKY I MALA MÚSICA

hola, sòc xavi panero, és possible que em recordin d'altres entrades en aquest blog com ara ser mediocre pot molar més que ser una estrella del rock o el nudisme es (indiscutiblement) el futur. sóc xavi panero. ho havia dit? a més tinc un primo segon, un amic anomenat albert panero, un altre amant de la mala música. les converses que tenim solen acabar parlant de música, sinó hi comencen ja...és el que té ser aficionats a la mala música, aquella de la que ningú en parla, i que irremediablament n'has d'acabar parlant tu. és el que passa per no molar-te la bona música.
avui, per messenger, hem parlat de músiques. del seu grup (citaria el nom per fer-ne publi vilment, però crec que no en tenen...ESTO ES PUNQ MAMÁ!) , de Q and not U, dels smiths, nosoträsh, le mans... evidentment nueva vulcano (és impossible obviar el tema parlant amb Albert Panero!)... i d'altre mala música, massa per recordar-la. i aquí ve la gràcia de la conversa, o el que a mi m'ha fet gràcia. en un moment de la conversa he exclamat hi ha tanta música...de vegades crec que massa... en un to clarament dénunciant l'injustícia divina. lamentant-me de no poder arribar a escoltar tota la música d'aquest petit i absurd món en que vivim. no conec música etíop! ni tampoc conec música feta a els anys 30 a suecia! merda! albert panero, en observar la meva desesperació i inconformisme pre-nadó m'ha respòs és com entrar a un bar i intentar beure't tot l'alcohol de la barra. tan marevallosa frase m'ha emocionat profundament, i és que en panero petit té clase el cabró! seguint amb el paral·el alcohol-música ha dit com que veuràs q és materialment impossible sortir d' aquell bar bebente tot l'alcohol sencer... i mentre albert panero es pensava la continuació de la resposta, l'aquí present ha respòs has de buscar el whisky mes car. frase que a l'albert li ha molat, i a mi també, perquè enganyar-vos fidels 4 o 5 lectors/es...
com passa sovint a la vida, ens adonem del significat de certes coses quan ja han passat, del significat de certes persones en la teva vida quan han marxat, i de certes músiques quan el grup s'ha dissolt...així doncs...en el moment de finalitzar la frase que tan ha agradat a albert panero he vist la llum. a la vida hi ha molta beguda. busca el whisky més car i molt probablement acertis. doncs també hi ha molta música. busca la mala música i acertaràs.
the panero's

2 Comments:

Anonymous Anonymous said...

m'ha agradat molt la reflexió aquesta, jo afegiria que el whisky més car no és el que te el cartell publicitari a la paret, per tant no es facil de descubrir, i cal dir que cadascú deu tenir un whisky preferit que no té perquè ser el mes car, i que a vegades el whisky mes barat és el que proporciona mes felicitat

4:22 PM  
Blogger xavi said...

la vida és molt complicada jajaja la veritatr és que de whiskys no hi entenc,com de casi res!mmm què volia dir?ah si...smiths!!!

7:07 AM  

Post a Comment

<< Home