parlant d'standstill

lloc: camp de fútbol de de vilartagues, sant feliu de guíxols.
data: 10 d'agost de 2001
hora: 22.00

data de la meva primera presa de contacte amb standstill, amb en blai. el disabte també va venir en costey per veure randy. i randy va ser increible, ens coneixiem les cançons, les vam corejar, vam passarnos-ho molt molt bé... però el recorda que s'ha anat fent més fort és el del concert d'standstill. ara farà cinc anys. doncs bé, ara estic escoltant el vivalaguerra, el nou disc d'standstill. i més que els records, són les sensacions viscudes aquell 10 d'agost del 2001 el que estic tornant a sentir escoltant els nous temes.

em ve al cap una idea clara. són els mateixos. són els mateixos malgrat els nombrosos canvis en la banda. són els amteixos tot i haver cambiat d'idioma i haver cambiat el so del grup a cada disc. repeteixo, són els mateixos. i quan ho dic, ho dic referint-me que la banda no ha cambiat en res d'allò de veritat essencial, allò que definieix en última instància... l'ànima de la música. perqué la seva música segueix mantenint una contundència brutal, aquella contundència que no necessita tenir un so agresiu, perqué la música en si és agresiva. la seva música segueix sent sorprenent a cada instant. amb matisos que deixen de ser matisos, per passar a ser brillants moments de música. i tot allò en que et fan pensar les cançons és brillant, la seva certa ambigüetat és inquietant, i avui en dia inquietar-se cada vegada és més rar, dins aquest afluent de accions superflues i que encara no ens creiem que viatgem, resultant el fet que inquietar-se en alguna cosa tan poc productiva com pensar i raonar en perqué et fascinen unes cançons, sovint sembla fer alguna cosa prohibida.

standstill em segueixen flipant. d'això és del que parlava. amb standstill sempre he tingut sensació d'estar escoltant un secret. el secret millor guardat. i aqui no em vull referir a les copies que venguin. ni ho sé. i si que sé que no són uns desconeguts. però igual que altres bandes, els considero un secret. no sé si la sensació es va veure potenciada al concert al mig del bosc, que ho vaig trobar fins i tot emocionant...

s'ha acabat el disc i tot el que em ve de gust comentar-vos és que els standstill són la mateixa banda que tota la vida, que tot allò que ens havia enamorat a tots ho tenen igual i potenciat, que mai no han deixat de fet bona música, en la maqueta, en el the tide, en en ionic spell, en el memories collector, en el the latest kiss, en l'standstill s/t i en el vivalaguerra, a més d'alguna altre coseta que no de tenir... són uns putus referents en quant a evolució formalmantenint la mateixa essència.

girona, 28 de novembre de 2006.

vivalaguerra

hay dias de mayo mas lluviosos que los de abril ( nacho vegas )

també hi ha dies més llargs que d'altres. de més tristos. de més durs. de més solitaris. de més foscos. de més prescindibles. espero que demà no sigui com avui, que ha estat més llarg, trist, dur, solitari, fosc i prescindible que de costum.

admeto que avui ha estat un dia marcat per un barat pesimisme.

admeto la meva part de culpa.

ho admeto tot.

fins i tot admeto el patetisme d'escriure aquestes paraules al blog en comptes d'enterrar-les.

admeto que existeix un refugi. però no diré on.

ho torno a dir. ho admeto tot.

demà només vull estar content. una mica.

sóna... how it feels to be something on--- sunny day real state

CAÇA DE BRUIXES A VILADAMAT

Fa tres anys, a Viladamat es va crear una comissió de festes amb la voluntat d’enriquir la vessant cultural i festiva del poble. Aquesta comissió la formem els joves d’edats compreses entre 16 i 25 anys.

En els últims anys, una de les activitats en què hem participat és la Quina del poble, engegada per l’AMPA, ja fa molts anys, i en la qual també hi col·labora el FC Viladamat. Aquest any, i per primer cop, hi haurà dues quines a Viladamat. Això és així perquè l’AMPA s’ha negat a treballar amb la comissió de festes, ja no només en la Quina, sinó en cap camp de la vida cultural del poble. Per tant, la comissió de festes farà dos dies de Quina (que no ha pogut escollir) totalment per separat dels dies de l’AMPA.

Per què aquest rebuig a treballar conjuntament? És una pregunta que ens fem sovint, i des de fa temps, la comissió de festes. De fet, no ens sorprèn que això passi ara, perquè ja fa temps que percebem una actitud agressiva i obsessiva cap al jovent des d’aquesta associació i part de l’equip de govern. Només se’ns acudeixen respostes de caire polític i de problemes interns del consistori municipal. Cal tenir en compte que alguns membres de l’AMPA formen part de l’equip de govern, els quals discrepen (com és normal dins dels marcs polítics) de les iniciatives d’una altra formació política del poble: la CUP. No és cap secret, i menys tenint en compte que Viladamat és un poble petit, que la CUP i la comissió de festes comparteixen alguns membres, de la mateixa manera que l’AMPA i l’equip de govern també ho fan.

Aquest fet comporta que des de l’AMPA es confongui l’activitat de la comissió de festes amb l’activitat de la CUP, cosa que no deixa de ser un gran error, i, sense cap motiu, se’ns intenta apartar de la vida cultural i festiva del poble sense que l’equip de govern faci res per aturar aquest procés de segregació. On aniran a parar els petits municipis si, des de l’autoritat local no es mou un dit per potenciar que el jovent, motor de la continuïtat dels pobles, participi en la vida local? Com acabarà el nostre poble si es permet que actituds totalitàries com aquestes enfonsin les ganes de treballar de la gent jove? Des de la comissió de festes demanem que se’ns deixi integrar lliurament i de manera autònoma dins Viladamat, un dret que sí que tenen la resta d’associacions del municipi. Si no s’acaba amb aquesta caça de bruixes, Viladamat, el nostre poble, no té futur.

Dúnia Riera i Xavier Carreras, presidents de la Comissió de Festes de Viladamat

ENDERROCK SON UNS NA*IS

Sóc Xavi Panero, és possible que em recordin d'altres entrades al blog com ara "en el parc caga des d´'un homeless a un caniche" o "el rock es música de abuelos". avui engego l'ordinador per parlar d'una revista musical catalana, que ja duen 13 anys als carrers, L'ENDERROCK. suposem que van nèixer (i sobreviuen avui en dia) pel boom del rock català (sempre he dit que és millor dir-ne rock en català però bueno.... estil musical realment molt pobre vist amb una mínima perspectiva històrica, però no eswcric per criticar uns artistes que, agradant-me o no la seva música, la feren lliurement per la gent que els volia escoltar.

el pitjor són les sequeles, com aquesta revista pretesament seria que és l'enderrock. la meva opinió és que la revista tení el seu moment i que sobrepassar-lo no és més que un error. parlar d'allò que no és el teu camp de coneixement és un error (i un exercici de tenir més cara que esquena vendre-ho). però el que trobo realment fort i desagradable és segregar la música segons d'on prové. A l'enderrock trobem una secció de DISCOS INT i de DICOS CAT. es sembla certament desagradable, a més de que ofereixen tan sols una cara de plana als discos internacionals (no em vull creure que en tot el mes de novembre s'hgin editat només 12 discos al món!!!) i dues cares de plana a DISCOS CAT.

arribats a aquí, ho puc trobar malament, però passable, que facin aquesta distinció,o sigui, un criteri molt equivocat i prou. però tot seguit me n'adono d'algo certament desagradable, molt desagradable! a la secció de DISCO INT n'hi ha de TOKYO SEX DESTRUCTION, SIBYL VANE i EL CHICO CON LA ESPINA EN EL COSTADO. Per favor! que el chico es de la bisbal! que els TOKYO son de Vilanova i la Geltrú i les SIBYL VANE d'algún poble proper a Barcelona. pensem un moment... MMMMMMMMM ahhhh cap dels tres grups canta en català, per tan, dins la lògica de enderock no són grups catalans, per tan jo qué sé, un tal PERE GIFRE (per exemple) seria considerat estranger si canta en castellà per l'enderock.
per altre banda, a la secció de DISCOS CAT hi trobem un parell d'artistes bascos. però per favor, bascos i catalans sóm la mateixa nació! ens sembla dir la basquitis de merda que tenen tants cercles de la societat catalana. Perqué uns nois de Vilanova i la Geltrú són qualificats de disc intenacional mentre que un basc és cualificat de disc català?

no té cap mena de lògica! per mi, ja no té cap lògica fer la divisió, ja que la música no hi hauria d'entendre de nacionalitats, però si la vols fer, fes-la bé, no la facis com et surti dels collons.

.PER QUAN LA DEMANDA DE PURESA DE SANG A LA ENDERROCK?

.FINS QUAN SEGUIRAN TRAIEN MÚSICA DOLENTA SIMPLEMENT PER SER EN CATALÀ?

.FINS QUAN UN ARTISTA CATALÀ NO PODRÀ VALORAR L'OPCIÓ DE CANTAR EN LLENGUA NO-CATALANA SENSE CAP MENA DE PROBLEMA NI DIFERENCIACIONS ABSURDES I...ANAVA A DIR UNA COSA MASSA GROSSA.

NAZIS!!!NAZIS!!!NAZIS!!!NAZIS!!!NAZIS!!!NAZIS!!!NAZIS!!!

PRAYER MORRISSEY

LA MUERTE

fa molt que no col.loco aqui, esta vuestra casa, un troset de padre de família...i he cregut oportú triar aquest cacho...surten la muerte i en cuagmire de petitets...casi inmillorable jeje A QUE SI FREAKY?

prohibit perdre's la samarreta de LA MUERTE

ESTIC MORT

hola sóc xavi panero, pot ser que em recordin d'altres entrades al blog com "no haurien de deixar fer-se àrbitre a un torero fracasat" o "aunque mil moscas coman mierda...la mierda sigue sin estar buena". el tema d'avui és el meu lamentable estat ocasionat per les barraques. o m'estic fen gran o cada any cansen més...veritat com hi ha món que estic morint-me en un agonitzar molt cardat jaja

com que aquest agonitzar noem permet treballar ni fer res de profit aquesta tarda fosca i freda de diumenge m'he fet una llista mental de totes les coses que puc arribar a fer estant de resaca per obviar mirar-me algo del cole...

-mirar-me MOLTS capítols de padre de família
-berenar dues vegades
-sortir a fer mil cigarros
-mirar un parell o tres de vegades si algún dels tres lectors/es ha escrit algo al blog, cosa poc recurrent...
-intentar (inútilment) escoltar tota la música que he robat involuntàriament de la xarxa durant la passada nit
-enviar música per e-mail... a traició
-llegir la rockdelux
-i finalment flipar amb l'univers de 12twelve

...

dormir o fer vida social...pa que?

salut i punq, disculpes per la lamentable entrada...és d'aquelles que realment no hauries de fer...però que has de matar el temps.

apa salut

FUGAZI-WAITING ROOM //sobren les paraules